Descripció:
L’espai natural de la UOC per desenvolupar la seva activitat és la Xarxa i cada vegada és més necessari fer-ho en xarxa. La formació en línia ha deixat de ser una excepció, promoguda per alguns agents locals nous o innovadors per a un entorn local proper; per passar a ser una opció comuna, promoguda per múltiples i variats agents, adreçada a un públic molt ampli que pot estar dispers per tot món.

En aquest escenari la UOC ha definir un portafoli de programes de formació versàtil i flexible, capaç d’ajustar-se a les demandes de formació d’un col·lectiu molt heterogeni. Alhora, ha de dotar-se d’una estructura organitzativa àgil i eficient que tingui la capacitat d’adaptar-se als canvis generats per aquest escenari canviant. La capacitat d’adaptar tant l’oferta formativa com l’estructura organitzativa ha de permetre, per una banda, captar talent docent i de recerca per col·laborar amb la UOC així com que els docents i recercaires de la UOC col·laborin amb professionals d’arreu del món. Per altra banda, ha de permetre que estudiants d’arreu del món puguin cursar estudis a la UOC així com que els estudiants UOC puguin seguir part de la seva formació a altres institucions del món.

Objectius:

• Promoure el desenvolupament d’una oferta formativa de qualitat i atractiva més enllà de l’entorn geogràfic proper.
• Generar aliances amb institucions d’arreu del món per articular programes acadèmics conjuntament.
• Facilitar que docents i estudiants puguin desenvolupar aquests rols sense limitacions derivades de la seva ubicació física.
• Generació de més mobilitat geogràfica dels nostres estudiants, a partir de programes de pràctiques que ho facilitin (a partir de les sinèrgies i convenis que s'acordin amb entitats i empreses internacionals amb la UOC).

Què estem buscant:
Projectes orientats a la millora i canvi de la relació i comunicació dels estudiants i docents entre ells i amb el personal de gestió de la universitat. Així mateix, inclou tant la innovació dels processos de gestió acadèmica, com en la generació de recursos docents i recursos d’aprenentatge orientats a públics de diferents àrees geogràfiques.

Plantejaments que tinguin en compte l’adaptació de la plataforma a diferents idiomes (multilingüisme real, coexistència de llengües en una sola aula) per poder crear cursos i formació accessible a altres persones que no formin part de l’entorn geogràfic proper.

Per què és important:
La captació de professionals i d’estudiants d’arreu del món contribueix a posicionar la universitat com a referent en l’àmbit de l’educació superior en línia i a fer sostenible econòmicament el projecte d’universitat.

Descripció:
En un context social amb disponibilitat de recursos econòmics limitats i una crisi de productivitat i ocupació alta, els actors socials públics i privats demanden a les universitats aportacions per a revertir la situació. Aquestes es concreten en la generació de coneixement i de solucions aplicables als diferents sectors productius i la formació de professionals competents per adaptar-se i participar activament en el canvi socioeconòmic.

La UOC ha d’articular mecanismes per obrir-se a la participació activa de les empreses i altres agents socials en la seva activitat de formació, recerca, innovació i transferència, així com establir canals de col·laboració necessaris per tal que professionals i estudiants de la universitat puguin participar en el seu dia a dia.

Objectius:

• Apropar l’activitat dels professionals i estudiants de la UOC a les demandes i necessitats dels agents socials.
• Obrir canals de treball conjunt UOC-empresa-societat.

Què estem buscant:
Projectes d'innovació que contribueixin a estrènyer el vincle de la universitat amb la societat, que permetin a la societat i als sectors productius la participació directa o indirecta en la generació de coneixement o en la definició dels programes de formació que la UOC posa en marxa.

Per què és important:
La universitat, com a generadora de coneixement i formadora de professionals, ha de ser coneguda i reconeguda socialment com soci amb el qual poden dur-se a terme projectes tant de recerca com per desenvolupar solucions a problemes i necessitats reals.

En tant que agent actiu en la generació de canvi i millora en la societat, la universitat podrà incrementar la captació de recursos amb els nous projectes/col·laboracions creats/des que puguin destinar-se a finançar (part de) la seva activitat, atès que aquesta serà percebuda com uns dels motors del progrés social.

Descripció:
Què sabem de l’abandonament?

• L’abandonament és molt elevat després del 1r semestre (en alguns casos pot arribar a un de cada tres estudiants) i es va reduint fins estabilitzar-se a partir del quart semestre. Per tant, la major part d’abandonadors són estudiants que es matriculen del seu primer semestre però no ho fan del segon; aquest abandonament “primerenc” és el que volem adreçar.
• Dels estudiants que “descansen/adormits” el 2n semestre, només “desperten” un de cada deu, aproximadament, el que equipara “descansar” a “abandonar”, de facto. No obstant això, els estudiants en aquesta situació de “descans”, si són preguntats per la seva intenció de continuar o no més endavant, dos de cada tres diuen que sí. Per tant, hi ha una oportunitat de fer accions per a “despertar” alguns d’aquests estudiants i recuperar-los.

Causes d’abandonament a explorar

• Feedback: Sabem, per les enquestes (http://doctoratelearning.wordpress.com/2013/09/05/results-of-the-pilot-survey-to-new-students-sep-2012-not-enrolled-feb-2013/) als estudiants que abandonen, que un dels motius que ha propiciat la seva decisió és el desacord amb el feedback rebut per part de consultors i tutors, especialment referint-se al temps que han trigat a contestar-los i, en alguns casos, per la qualitat de la seva resposta.
• Avaluació: En moltes assignatures, no fer una PAC per les raons que siguin, o suspendre-la, pot voler dir no superar l’avaluació continuada i en conseqüència, suspendre l’assignatura.
• Calendari: un altre factor de reclamació esgrimit és que el calendari de lliuraments no és considera flexible, al·ludeixen que la tardança en l’entrega d’una PAC pot comportar perdre’s l’avaluació continuada i potser l’assignatura.
• Gestió del temps: Molts abandonadors no són realment conscients del fet que representa estudiar online i el model UOC, quan se n’adonen del ritme que els imposa la institució ja és massa tard.

Objectius:

• Rebaixar els índexs d’abandonament en general, i en particular en els estudiants que es matriculen per primera vegada a la UOC i no tornen a rematricular el següent període o semestre.
• Analitzar en detall les tres fases que determinen els llindars de l’abandonament de primer semestre: captació i matrícula (fase 1), seguiment del semestre (fase 2) i descans (3a fase), intentant aportar solucions a cadascuna.

Què estem buscant:

• Analitzant tots els factors de les enquestes, es valorarien per una banda propostes d’innovació orientades a planificar millor els lliuraments i a avisar dels terminis. Ajudar a l’estudiant en la seva planificació i gestió del temps sembla fonamental.
• En el context avaluatiu, també tindrien cabuda altres plantejaments o formulacions viables per “recuperar” PACs o bé idear itineraris alternatius que permetin reenganxar-se.
• Calen a més, noves propostes per fer una gestió adequada dels estudiants que estan “descansant,” principalment per part del tutor, i també accions d’acompanyament per no perdre el contacte amb ells i ajudar-los a matricular-se de nou.
• Per altra banda, sabem que la primera PAC és clau en molts casos, pel que accions de resposta en aquest moment serien especialment útils. En general es persegueixen propostes de solucions innovadores que contrarestin els principals factors d’abandonament a la universitat.

Per què és important:
L’abandonament és un fracàs personal de l’estudiant que no assoleix els seus objectius, però també de la institució per no ser capaç d’evitar aquest fracàs i, en general, de la societat. No és acceptable una universitat (en general, no només la UOC), que fa fora un de cada tres estudiants a curt termini i fins a tres de cada quatre a llarg termini. No només hi ha un cost econòmic sinó també un desgast personal, institucional i social.

Per tant, reduir l’abandonament és necessari per a mantenir la sostenibilitat del model educatiu i de l’activitat de la universitat, i garantir la seva competitivitat i el creixement, i estar en disponibilitat d’assumir qualsevol tipus de repte.

Descripció:
Personalitzar vol dir apropar-se a les persones considerant la seva dimensió humana per damunt d’altres característiques com el rol o la condició administrativa, sense deixar-les de banda. Quan parlem de personalització ens referim a l’increment, al foment i a la millora de la relació personal en les diferents accions, funcions i elements que formen part de la interacció entre l’activitat docent i els estudiants. Actualment tant les persones com els sistemes tecnològics poden oferir una llenguatge i un servei personalitzat. La personalització té a veure amb la proximitat però també amb l’ajustament a les necessitats educatives de cada estudiant.

En formen part el seguiment i l’acompanyament personalitzat de l’estudiant en el procés d’aprenentatge, el feedback individualitzat, l’acció tutorial activa basada en les necessitats específiques de cada estudiant, però també la relació entre iguals.

També en formen part els processos, accions i canals de comunicació entre l’acció docent i els estudiants, i els sistemes tecnològics basats en l’anàlisi i el tractament de dades procedents de l’activitat de l’estudiant amb la finalitat de donar suport als docents en la personalització del procés d’aprenentatge, així com també la personalització d’eines, continguts i recursos per a l’estudiant.

Objectius:

• Incrementar el coneixement del context personal i professional dels estudiants.
• Apropar la pràctica docent a les característiques personals, als coneixements, experiència, interessos, i necessitats formatives dels estudiants.
• Ajustar el procés d’aprenentatge a les característiques, necessitats i expectatives de cada estudiant.
• Introduir la personalització com a tret distintiu del model de docència i aprenentatge de la UOC.

Què estem buscant:
Qualsevol idea transformable en projecte d’innovació orientada a convertir la docència i l’acompanyament dels estudiants de la UOC en una activitat personalitzada, o que modifiqui la percepció dels estudiants de forma positiva en aquest sentit. Això inclou la innovació en processos de comunicació i dinamització de la docència, la creació d’entorns que facilitin o fomentin la personalització i el desenvolupament de sistemes tecnològics que permetin automatitzar la personalització i la individualització de la docència.

Per què és important:
Genera confiança i confort en la comunicació i en la relació entre els estudiants, el personal docent i els entorns i sistemes tecnològics de suport. Millora la sensació de proximitat i d’acompanyament per part de l’estudiant. Facilita l’activitat i la resolució de problemes i permet ajustar l’activitat docent a les característiques i a les necessitats personals i d’aprenentatge de cada estudiant. Serveix per a prevenir dificultats i conductes relacionades amb l’abandonament.

Descripció:
Fa referència a la modalitat formativa que ofereix la UOC als estudiants. Té a veure-hi amb la manera d’organitzar, presentar i seqüenciar les unitats formatives, el tipus de cursos que s’ofereixen, l’accés a l’activitat acadèmica, la definició de rols, o el disseny de sistemes d’avaluació.

Dins d’aquest repte, la definició del producte i el disseny formatiu representen dues perspectives complementàries sobre un mateix element. En formen part el desenvolupament de models d‘aprenentatge en línia aplicats a assignatures i àmbits de coneixement diversos, dissenyats per a respondre de manera eficient a les necessitats formatives dels estudiants. Ens referim a les activitats d’aprenentatge, als entorns, a les dinàmiques, a la creació i gestió de continguts, a les maneres d’avaluar, i també a la creació de nous tipus d’unitats formatives (cursos, assignatures, seminaris, MOOCs i altres de noves), per actuar tant dins com fora dels límits dels programes acadèmics.

També en formen part noves formes de contractació, accés i acreditació de l’activitat formativa que permetin superar els límits del calendari i estructura acadèmica actuals, així com el desenvolupament de sistemes orientats a garantir la fiabilitat del model pel que fa a la identitat dels estudiants.

Objectius:

• Transformar els processos d’aprenentatge esdevenint més eficients, gratificants i significatius per als estudiants.
• Augmentar el rendiment acadèmic dels estudiants i la percepció d’aquests sobre l’increment del seu aprenentatge.
• Disposar d’una diversitat de models formatius suficient per adaptar-se a les demandes i expectatives dels estudiants i de la societat en general.
• Disposar de processos d’innovació i millor a àgils i eficaços reduint el time-to-market entre una idea i la seva incorporació a l'oferta formativa.

Què estem buscant:
Qualsevol idea transformable en projecte d’innovació orientada a incorporar en el procés d’aprenentatge i l’experiència formativa dels estudiants, usos educatius basats en els estàndards tecnològics més actuals com ara:

• les aplicacions i dispositius mòbils,
• la computació al núvol,
• la realitat augmentada,
• la Internet de les coses o el big data, entre d’altres, presents en l’activitat social i professional dels estudiants.

Així mateix, també busquem idees relacionades amb

• la concepció de noves modalitats formatives,
• nous entorns d’aula, o amb
• l’obertura de l’activitat formativa a la xarxa, etc.

Per què és important:
Per donar resposta a les necessitats formatives de la societat, no només pel que fa a les competències i les temàtiques amb més demanda, sinó també per ajustar-se a les expectatives, possibilitats i ritmes de les persones en formació al llarg de la vida. Perquè l’oferta formativa de la UOC sigui atractiva i competitiva, i per situar la universitat al capdavant de la innovació en e-learning i educació superior.

Descripció:
Com ja coneixem, la recessió econòmica, la caducitat dels perfils laborals actuals, l’increment significatiu de l’oferta universitària i la millora al seu accés han situat l’ocupabilitat com a palanca per a la millora de l’oferta formativa tant en termes metodològic com de continguts. Erigir l’ocupabilitat com a prioritat en el disseny acadèmic situa les competències com l’eix dinàmic de referència per a l’ancoratge amb un mercat laboral canviant que posa en evidència la necessitat de formació continuada i personalitzada. En aquest sentit són moltes les iniciatives que estan analitzant quines són les competències més preuades pels ocupadors (Estudi AQU, Eurobaròmetre, UK comission for employment and skills) i en general, el sistema universitari nacional i internacional està adaptant el seu discurs acadèmic al foment de les competències i les pràctiques empresarials com a elements per a l’impuls de l’ocupabilitat i la competitivitat. Juntament amb aquest objectiu de capacitació orientada al mercat laboral, les universitats també han pres consciència de la importància de fomentar la iniciativa i esperit emprenedor entre la seva comunitat d’estudiants, per la rellevància que aquesta competència té en la projecció empresarial i competitivitat en els sectors de futur.

Objectius:

• Aproximar l’oferta formativa de la UOC i l’acreditació dels seus aprenentatges a la realitat i demanda del mercat laboral present i futura.
• Promoure entre la comunitat universitària la iniciativa, capacitat i cultura emprenedora per incrementar la competitivitat professional dels seus membres i la creació de noves empreses que tinguin el seu origen a la universitat.
• Analitzar l’impacte de l’e-learning en els indicadors d’ocupabilitat i emprenedoria.

Què estem buscant:
Qualsevol proposta de innovació que estigui alineada amb els objectius descrits al repte i en sintonia amb els de la pròpia convocatòria, que afavoreixi dins la nostre comunitat universitària, el desenvolupament de competències orientades a l’ocupabilitat i l’emprenedoria.

Per què és important:
Perquè davant el patró de canvi de l’eduació i tecnologia poden generar-se oportunitats a noves solucions d’aprenentatge:  innovadores, intensives i personalitzades que propiciïn una millor capacitació dels professionals en aquelles competències més competitives del mercat de treball. Com s’ha introduït, segons l’anàlisi de tendències (informe Sodexo) de les noves professions de futur aquestes vindran caracteritzades per:

• Els treballadors hauran d’afegir noves habilitats al seu actual portafoli competencial.
• Apareixeran noves especialitats fruit de la combinació de competències i funcions característiques de diferents llocs de treball i sectors econòmics.
• L’imparable ritme de creixement i canvi de la pròpia tecnologia generà en el futur determinats problemes i necessitats inesperades que hauran de ser resoltes per treballadors ben qualificats amb les noves competències requerides.

Per a la universitat, el poder transformar en resultats propostes innovadores que vagin en la línea de respondre davant les oportunitats que planteja aquest repte és una ocasió immillorable per seguir enfortint el seu avantatge competitiu.